Vallirana – Olesa de Bonesvalls – Avinyó – Vilafranca del Penedès – L’Arboç – Castellet (Pantà de Foix) – La Múnia – Vilafranca del Penedès – L’Ordal – Vallirana
Tot per carreteres secundàries (i algunes terciàries).
Ens trobem a la seu de Vallirana a les 8h amb una bona temperatura de 21ºC i cel tapat, la carretera ens cridava i les Vespes estaven impacients per sortir.
Tirem cap a Olesa de Bonesvalls per una carretera serpentejant i ja ens trobem les primeres vinyes. La millor època per visitar la zona és quan fan la barema, ja que l’ambient està impregnat d’unes flaires indescriptibles que al penetrar per les teves cavitats olfactives, et donen frescor i vitalitat i et transporten a un estat de benestar només comparable a quan et beus el suc de raïm prèviament envellit en bótes de roure. Arribem a Olesa i visitem el seu centre històric amb el seu castell medieval.
Entre corba i corba ens entra gana i anem cap a les caves Canals & Casanovas (www.canalscasanovas.com) a veure si fem un mos.
On no tenen entrepà vegetal ni torrades amb melmelada ni res que no tingui calories. Hi ha un menjador amb un foc on et fan les botifarres, les costelletes de xai i el pa torrat al moment i davant teu. I, no sé, però té un gust especial.
Així que demanem la teca i ens posen cava per beure, aquí l’aigua no la volen ni veure (amb “be” baixa). La primera vegada que esmorzo amb cava, ho juro.
Lloc molt recomanable només obert els caps de setmana on també podeu comprar el vi i cava que elaboren a petita escala. Brindem per nosaltres i recitem el lema del club: “A mi les Vespes m’importen un pito, jo el que vull és anar a esmorzar”.
Sortim de la cava i el Pere no troba la carretera. Aprofitant que va anar a parar al camp degut al semi-coma etílic que té al cervell, agafa uns grans de raïm i ens els mengem in-situ. Es curiós, però les coses mangades tenen més gust.
Seguim la ruta i a partir d’aquí no recordo ben bé els pobles per on passem, només seguia a una Vespa blava amb un paio amb el cul gros que anava al davant meu. Jo, al darrere. I es que abusar de l’all i oli té les seves posteriors conseqüències.
Ens parem a l’Arboç on descobrim una rèplica a escala 1:1 de la Giralda de Sevilla, actualment propietat de l’ajuntament que la va comprar a uns japonesos. Aquest any es celebra el 100 aniversari i jo no tenia ni idea de la seva existència, en cada sortida s’aprenen coses noves. Aquí teniu la pàgina web oficial: http://www.lagiraldadelarboc.com/
Arribem al poble de Castellet, tocant al pantà de Foix. El poble és molt pintoresc i val la pena visitar-lo.
Curiosa foto de una cistella de bàsquet al carrer del castell amb una inclinació de 16º. Sempre deuen guanyar els que juguen a dalt.
Antic cementiri.
El castell.
Tornem per l’Ordal cap a la seu que té el club a Vallirana on ens refresquem amb un quinto a la terrassa del bar al costat de la piscina.
Donem per finalitzada la ruta. Ja em passat un matí de diumenge d’una manera agradable.
Llegir més...
