Ruta pel Penedés

El diumenge vàrem fer una ruta matinal amb una gran participació, el 100%, dels membres de club. Quants clubs voldrien tenir aquest poder de convocatòria! La comarca escollida va ser el Penedès, on l’aigua només la usen per rentar-se. La ruta escollida seria:

Vallirana – Olesa de Bonesvalls – Avinyó – Vilafranca del Penedès – L’Arboç – Castellet (Pantà de Foix) – La Múnia – Vilafranca del Penedès – L’Ordal – Vallirana

Tot per carreteres secundàries (i algunes terciàries).

Ens trobem a la seu de Vallirana a les 8h amb una bona temperatura de 21ºC i cel tapat, la carretera ens cridava i les Vespes estaven impacients per sortir.

Tirem cap a Olesa de Bonesvalls per una carretera serpentejant i ja ens trobem les primeres vinyes. La millor època per visitar la zona és quan fan la barema, ja que l’ambient està impregnat d’unes flaires indescriptibles que al penetrar per les teves cavitats olfactives, et donen frescor i vitalitat i et transporten a un estat de benestar només comparable a quan et beus el suc de raïm prèviament envellit en bótes de roure. Arribem a Olesa i visitem el seu centre històric amb el seu castell medieval.

Entre corba i corba ens entra gana i anem cap a les caves Canals & Casanovas (www.canalscasanovas.com) a veure si fem un mos.

On no tenen entrepà vegetal ni torrades amb melmelada ni res que no tingui calories. Hi ha un menjador amb un foc on et fan les botifarres, les costelletes de xai i el pa torrat al moment i davant teu. I, no sé, però té un gust especial.

Així que demanem la teca i ens posen cava per beure, aquí l’aigua no la volen ni veure (amb “be” baixa). La primera vegada que esmorzo amb cava, ho juro.

Lloc molt recomanable només obert els caps de setmana on també podeu comprar el vi i cava que elaboren a petita escala. Brindem per nosaltres i recitem el lema del club: “A mi les Vespes m’importen un pito, jo el que vull és anar a esmorzar”.

Sortim de la cava i el Pere no troba la carretera. Aprofitant que va anar a parar al camp degut al semi-coma etílic que té al cervell, agafa uns grans de raïm i ens els mengem in-situ. Es curiós, però les coses mangades tenen més gust.

Seguim la ruta i a partir d’aquí no recordo ben bé els pobles per on passem, només seguia a una Vespa blava amb un paio amb el cul gros que anava al davant meu. Jo, al darrere. I es que abusar de l’all i oli té les seves posteriors conseqüències.

Ens parem a l’Arboç on descobrim una rèplica a escala 1:1 de la Giralda de Sevilla, actualment propietat de l’ajuntament que la va comprar a uns japonesos. Aquest any es celebra el 100 aniversari i jo no tenia ni idea de la seva existència, en cada sortida s’aprenen coses noves. Aquí teniu la pàgina web oficial: http://www.lagiraldadelarboc.com/

Arribem al poble de Castellet, tocant al pantà de Foix. El poble és molt pintoresc i val la pena visitar-lo.

 

Curiosa foto de una cistella de bàsquet al carrer del castell amb una inclinació de 16º. Sempre deuen guanyar els que juguen a dalt.

Antic cementiri.

El castell.

 

Parem a posar suc al 2%. Portem 100 Qm fets i encara ens en queden 20.

Tornem per l’Ordal cap a la seu que té el club a Vallirana on ens refresquem amb un quinto a la terrassa del bar al costat de la piscina.

Donem per finalitzada la ruta. Ja em passat un matí de diumenge d’una manera agradable.

Llegir més...

Concentració de motos clàssiques de Monistrol 2010

El dia 20 de juny varem assistir com a participants a la concentració de motos clàssiques de monistrol que organitza els Amics de les Motos de Monistrol de Montserrat.
La jornada va ser molt xula ja que hi havia un molt bon ambient de gent que és aficionada a aquestes joies sobre dos rodes. Hi havia de tot: Montesas, Bultacos, motos de noms innombrables, motos de noms fàcils d’oblidar, Vespes i fins hi tot un sidecar de l’exèrcit ambu un senyor que portava peluquín.
Varem quedar ben aviat, a les 6:45 a casa del Pere. Sí, no m’he equivocat: 6:45 del matí. El capgrós del Pere volia estar a les 8h a la plaça de Monistrol perquè les samarretes que regalaven s’esgotaven deseguida, per tant havíem de sortir de casa aviat ja que hi ha una bona tirada. Carreguem les Vespes i cap a Collbató. Allí deixem el cotxe amb el remolc a casa del cunyat de Pere:

Pere: Cuñao, te dejaremos en casa el coche y el remolque porque subiremos a Monistrol en Vespas. ¿Ok?
Carlos: Claro, déjalo donde quieras. A esa hora no habré llegado a casa, y si ya he llegado estaré sobando ...

Pugem a les nostre muntures de ferro i fem la foto de sortida cap a Monistrol.

No feia molt fred, però el sol encara no escalfava i havíem d’anar ben abrigats. Arribem a Monistrol a les 8:01. La organització estava parant la carpa de la paradeta i muntant l’equip de so. Quatre motos estaven aparcades, amb les nostres sis. Per això m’he aixecat tan aviat? Anem a prendre un tallat per escalfar el cos. Poc a poc van venint més motos

A les 8:30 comença a arribar molta gent. A que fan goig les nostres Vespes?

Aquí la secció Vespera.

Vista general del parc motoritzat.

En aquesta foto vaig enganxar al Pere traient llustre al frontal. Ha de relluir!

Més motos:

Anem a fer la inscripció i ens conviden a pastetes i suc de raïm. Per cert, les samarretes les donaven al final de la sortida. Toma ya!.
Això és art bevent a porró!

A les 9h la plaça tenia aquesta pinta.

I a les 9:15 engequem totes les motos per sortir tots plegats. El soroll i la fumera d'oli al 2% cremat era indescriptible.

Per que us feu una idea de l'ambient, aquí us deixo un vídeo:

En aquesta foto jo estava a punt de sortir.

Comencem la ruta i la primera parada és a Montserrat. És curiós passar de la cua de gent que ha d'agafar ticket i entrar per la entrada de autocars "tan ricamente". La cara dels que feien cua era tot un poema. I després aparcar a la mateixa plaça al costat del restaurant. Mai vist.

La vista des d'aquest punt és molt xula.

Pose "pa la foto".

Marcant samarreta.

Vista general de l'aparcament.

I cap a esmorzar, que a això hem vingut. Hi havia un espai reservat per a unes 200 persones.

Com que no hi havia entrepà vegetarià ens vam haver de comformar amb això:

Això sí, sense all i oli. I els tomàquets estàven mes durs que una pedra. Per l'any que vé ja sabem que ens em d'endur de casa. Com es pot observar tot regat amb aigua i suc de raïm.
Sortim després de aconseguir trobar les nostres Vespes i passem una altra vegada per la sortida dels autocars evitant la garita de pagar el aparcament. Només per això ja val la pena haver vingut.
La organització estava molt bé, tenien el recorregut molt ben senyalitzat amb gent a cada desviament, incorporació o cruïlla. Era impossible perdre's. Vam fer un refrigeri a El Bruc i un altre a Castellvell i el Villar, on havien tancat el carrer principal per poder aparcat totes les motos. Aigua amb civada i així feiem reagrupament.

I tornada cap a Monistrol on ens donarien un clauer i una samarreta de record. Després nosaltres tornavem cap a Collbató per acabar amb la jornada Vespera clàssica. En total 96 Qm per Montserrat, unes carreteres serpentejants amb unes vistes espectaculars. Una sortida molt recomanable que esperem tornar a repetir l'any que vé.
Per cert: la meva samarreta és una XL i em va enorme.
Llegir més...

Restauració de la Sisqueta. Primera sessió.

Avui comencem la restauració de la Primavera T3 anomenada carinyosament Sisqueta.

Quedem de bon matí i ben esmorzats, ja que sense gasolina al cos no podem fer res. La pugem a l’elevador i fem una visió ocular per veure per on comencem.


Cal fixar-se amb les llantes, baixos, motor: tot podrit i rovellat.



Començo a pensar que he pagat massa per 75 Kg de ferro rovellat. Però bé, ara ja hi som, tirem endavant.



Comencem desmuntant la barra de direcció. No costa gens. Encara no entenem com podia funcionar, està tot flux i surt amb facilitat.

Aquí podem apreciar la diferencia del color original amb una mostra del mateix color que teníem a mà. Concretament a la mà del Pere que em va costar que la separés dels morros per fer la comparativa de color.

El següent pas és donar-li la volta i treure el motor. 3 cargols del suport i surt. Car apreciar l’estat dels baixos. Els meus dubtes sobre si la llenço al contenidor de davant de casa van en augment. Callo i continuo.



En aquesta última foto el Pere, sense soltar la quarta llauna de cervesa, s’ho mira amb una barreja de “uff que malament que ho veig” i “per això has pagat diners?”. Cal matissar que mentre ell tenia la llauna a la mà, jo les tenia brutes de greix i amb butllofes de manegar les eines. Fixeu-vos amb el reflex del flash al cap. Es de tant pensar.
Tenim el motor a fora i seguim traient cables junt amb pedres, aràcnids, un rusc d’abelles (panal pels que no tingueu el nivell D de català) i alguns grams de droga caducada que es van deixar al costat del carburador. Per cert, em vaig enganxar el dit amb el punyetero carburador que no sortia. Tinc una ferida de guerra al dit petit.


Desmunto la barra de direcció escalfant-la amb un soplete i m’acabo cremant uns dits al agafar-la. No es difícil d’endevinar que avui acabaré a urgències.

I finalment ja ho tenim tot desmuntat: El xassís, el motor, la barra de direcció i finalment les peces que s’han de decapar.


El següent pas serà arreglar els podrits afegint xapa. Però això ho deixem per un altre dia.
Llegir més...