sábado, 8 de mayo de 2010

Restauració de la Sisqueta. Primera sessió.

Avui comencem la restauració de la Primavera T3 anomenada carinyosament Sisqueta.

Quedem de bon matí i ben esmorzats, ja que sense gasolina al cos no podem fer res. La pugem a l’elevador i fem una visió ocular per veure per on comencem.


Cal fixar-se amb les llantes, baixos, motor: tot podrit i rovellat.



Començo a pensar que he pagat massa per 75 Kg de ferro rovellat. Però bé, ara ja hi som, tirem endavant.



Comencem desmuntant la barra de direcció. No costa gens. Encara no entenem com podia funcionar, està tot flux i surt amb facilitat.

Aquí podem apreciar la diferencia del color original amb una mostra del mateix color que teníem a mà. Concretament a la mà del Pere que em va costar que la separés dels morros per fer la comparativa de color.

El següent pas és donar-li la volta i treure el motor. 3 cargols del suport i surt. Car apreciar l’estat dels baixos. Els meus dubtes sobre si la llenço al contenidor de davant de casa van en augment. Callo i continuo.



En aquesta última foto el Pere, sense soltar la quarta llauna de cervesa, s’ho mira amb una barreja de “uff que malament que ho veig” i “per això has pagat diners?”. Cal matissar que mentre ell tenia la llauna a la mà, jo les tenia brutes de greix i amb butllofes de manegar les eines. Fixeu-vos amb el reflex del flash al cap. Es de tant pensar.
Tenim el motor a fora i seguim traient cables junt amb pedres, aràcnids, un rusc d’abelles (panal pels que no tingueu el nivell D de català) i alguns grams de droga caducada que es van deixar al costat del carburador. Per cert, em vaig enganxar el dit amb el punyetero carburador que no sortia. Tinc una ferida de guerra al dit petit.


Desmunto la barra de direcció escalfant-la amb un soplete i m’acabo cremant uns dits al agafar-la. No es difícil d’endevinar que avui acabaré a urgències.

I finalment ja ho tenim tot desmuntat: El xassís, el motor, la barra de direcció i finalment les peces que s’han de decapar.


El següent pas serà arreglar els podrits afegint xapa. Però això ho deixem per un altre dia.
Llegir més...

NATIONAL ALBERTUSGRAPHIC SOCIETY presenta: La Vespa “corral”



Avui parlem d’una espècie que està en perill d’extinció. Son les Vespes “corral” de nom científic Corralius Vespus. Son les que han estat injustament abandonades al fons d’un corral i aquest ha estat el seu hàbitat no natural durant anys. Allí, degut a la humitat i la soledat, comencen un procés de degradació, primer per les parts més vulnerables seguit del ferro i acabant definitivament amb la seva vida. Son “carn de ferro rovellat”. Un exemplar va ser fotografiat fa us dies i rescatat del seu habitat. En aquest cas, la troballa va ser en una gossera i no en un corral. Sota d’una muntanya de escombreries va aparèixer una Vespa Primavera T3 del 1981. Rovellada, podrida, humida, però sencera i documentada. No va ser fàcil convèncer a l’amo però li varem fer una proposta que no va poder rebutjar. Varem treure el talonari. Així varem aconseguir portar-la a un lloc més segur per començar la rehabilitació i donar-li un altra oportunitat en aquesta vida. Llegir més...