Ja ha arribat el dia de fer la calçotada de l'any. Com és tradició hem anat a Canals i Casanovas, a la bonica localitat de Lavern-Subirats. Sí, aquell lloc on no para la Renfe segons la veu de l'estació de Sants.
Ens aixequem aviat per agafar els bàrtuls i només sortir de casa em trobo amb una bonica estampa: La gossa a agafat el porexpan del monitor que m'acabava de comprar que tenia apartat per llençar i l'ha destrossat per tot el pati. Sorpresa! no és el porexpan, és neu que ha caigut durant la nit! encara que semblen boletes de gel.
Miro la temperatura i marca -2'7ºC.
Ho comfirmo amb el termòmetre de mercuri.
Així que arribem al lloc de restauració i demanem quantre cosetes per matar el gusanillo.
Així que, després de tot això, jo ja me n'anava cap a casa, però el Pere va insistir a fer una mica de rutilla. La veritat és que jo no vaig disfrutar res ja que només anava mirant de no perdre'l. I es que una ampolla de cava entre dos t'afecta la vista.
Vistes de Montserrat:
Vam passar per la finca que té el Pere al Penedès. Una mica hortera això de posar-se el nom a l'entrada.
Finalment vam arribar a una font on es veu que deu ser molt bona ja que hi havía cua per afagar aigua. Aquí es veu el gel que no es desfeia.
Es pot demanar alguna cosa més que bona teca i millor companyia per passar una matinal de diumenge?
No hay comentarios:
Publicar un comentario