La Fructuosa

Hola, sóc La Fructuosa i sóc la afortunada Vespa del Pere, exactament sóc el model 160 de 1968. Ja tinc uns anys, però gràcies al meu amo llueixo com mai.

En Pere no va parar de buscar-me fins que em va trobar en un magatzem envoltada de ferro rovellat en la província de Tarragona. Vaig tenir els meus dies de glòria quan vaig néixer i el meu amo, el Fructuoso, em va comprar. No vaig tenir una vida fàcil ja que rodava per camins amb pedres i fang. Vaig patir fred i pluja, però vaig funcionar com un rellotge durant 20 anys (més o menys ja que la meva memòria em comença a fallar) fins que el meu amo em va deixar. No sé perquè em va abandonar, em va aturar el motor i vaig entrar en una hivernació durant 15 o 20 anys. Aquesta etapa de la meva vida queda molt confusa ja que em van moure vàries vegades de magatzems on els meus únics companys eren la foscor i les restes de maquinàries de ferro rovellat per la humitat.



Però, un bon dia l'amo del magatzem va obrir la porta amb un noi alt i ven plantat (o això em va semblar). Em va mirar per tot arreu: motor, direcció, dipòsit, ... fins ara ningú m’havia mirat tant, i això que estic rovellada. Aleshores em va treure d’aquell magatzem fosc i humit i em va carregar a sobre de una mena de plataforma amb rodes. De cop, allò es va moure i vaig començar a cobrar vida, l’aire em tocava al meu pobre chasis malmès pel temps. Era agradable, vibrant, excitant. Anava de pressa, feia anys que no sentia aquesta sensació.

Vam arribar a casa seva, lluny del magatzem, i em va deixar en un garatge junt a una BMW R65. Ella em va acollir aquella nit i em va tranquil•litzar explicant-me com la cuidava el meu nou amo, el Pere.



Després van venir llargues nits on el Pere em desmuntava amb carinyo, em polia, pintava, enllustrava i comprava peces noves pel meu chasis. Això pintava molt bé, ja no tenia por. Veia que el meu nou amo em cuidaria molt i molt bé.

Fins que després de molta feina em va deixar així de guapa. Ara llueixo així i estic orgullosa de tenir un amo com el Pere. Em moro de ganes de fer el rodatge del meu cor i sortir a passejar per les carreteres.

Gràcies al meu amo gaudeixo d’una segona vida.