Aquesta és la meva Vespa: el model Primavera T3 de l'any 1979
Encara està per restaurar, però la penso deixar d'origen i molt clàsica. A veure quan m'hi poso.
La veritat és que em vaig deixa enredar pel Pere que em va convèncer per que me la comprés i, de fet, estic content que insistís tant i aconseguís convènce'm. Jo no he fet mai cap cas a les motos i de fet no soc ni seré mai motard. Sempre m'ha tirat més els vehicles de 4 rodes i més si les 4 tenen tracció. Pero la filosofia d'anar sobre una Vespa és d'un altre món, no és el mateix ser motero que vespero. Tampoc és el mateix anar a 220 Qm/h per una autopista que a 60 Qm/h pujant el Montseny i respirant l'aire que et frega la cara. I els esmorzars que ens fotem? AAAAAhhhhh!! Això sí que val la pena junt a les xerrades al voltant de la taula, fins al punt que ja no saps si esmorzes per què tens Vespa o tens Vespa per anar a esmorzar i fer unes rialles que et duren tota la setmana.
El que ha significat per la societat italiana, i després per la espanyola, aquest scooter m'atrau molt. Molt ben plasmat en l'"Altlas ilustrado de la Vespa" que us en parlaré alguna vegada. També el seu diseny, és un dels premiats com a millor del segle XX, junt al 2CV. Ah! el 2 CV! Un altre vehicle que m'agradaria tenir, de fet un amic meu en té un de l'any 80 o 81 de color vermell amb el quan vàrem fer molts Qm quan erem joves.
Però això és una altra història.
sábado, 16 de enero de 2010
La meva Vespa
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario