Primera sortida del club: Parets – Sant Miquel del Fai

Dons el diumenge 17 de gener i després de trobar un dia que no fes fred intens, pallissa que em va donar el Pere, varem anar a fer quilòmetres a les Vespes. Sobretot a la 160 del Pere ja que encara està en rodatge i vol fer 1000 Qm a 60 Qm/h, que a aquesta velocitat no es pot tenir cap pressa.

Així que a les 8:30 em ve a buscar a casa, ens abriguem i arrenquem les nostres màquines. El dia no pinta molt bo, es tapat però no sembla que plourà. La temperatura és de 6ºC, força bona per estar a gener.

He dit arrenquem? Hauria d’haver dit arrenco, ja que la flamant 160 del Pere no arrenca ni a patades. Per fi acaba arrencant i als 2 minuts s’atura. Ja no arrenca més.



Afortunadament el meu carrer fa baixada i es llença cap a baix. 100 metres i s’atura. Primera parada tècnica a dos carrers de casa meva. Si arribem a trucar al RACC em moro de vergonya. Imagineu la conversa:

- El gruiste: Pisha, ¿a donde le yevo la amoto?
- El Pere: A dos calles de aquí. Verás, le explico: Es que tengo el remolque allí y nos disponíamos a marchar y la gasolina de la vespa está a más de 3% y de ves en cuando me hase la perla y ....
- El gruiste: Y pa eso me llamaaaaaa?????

Ridícul. Així que aquí teniu el Pere fent de mecànic amb l’assistència tècnica meva que feia les fotos, i ell rondinava: “collons, deixa de fer fotos i porta’m la teva clau de bujies!”.

Que si té la gasolina amb molt oli, que si està en rodatge, que si l’oli hauria d’estar al 3% i li posa més, m’ha fet la perla, ....., ja deia jo que això de “hagaselo usted mismo” per un moble de l’Ikea vale, però per muntar-se una Vespa ....

Per fi ens posem en marxa. Cap a Lliçà d’Avall, d’Amunt i segona parada per comprar el diari pel Pere. No es que sigui molt intelectual, però el vol pel cupó per fer-se la cole de ganivets.

Seguim cap a Bigues i Riells i volem esmorzar a Can Traver. Tancat. Només “bodas, bautizos y comuniones”. Tirem enrere cap a Santa Eulàlia de Ronçana per anar a Can Farell. També tancat. Només donen (pagant) sopars i dinars. No, si avui no esmorzem.

Tirem cap a Caldes de Montbui i cap a la dreta, a Sant Feliu de Codines. Passem el poble i a peu de carretera en trobem això.

EL OLIMPO.

Semblava que les forces ocultes de l’univers s’havien aliat per evitar que poguéssim esmorzar amb decència.

Demanem un sandwich vegetal, un minientrepà de formatge i dos cafès amb llet descremada amb sacarina. Resulta que se’l hi ha acabat la sacarina. Així que ens hem de conformar amb una de callos, entrepà de truita amb pa de barra, 2 mitjanes i 2 tallats.

Sortim de l’Olimpo i proposo anar a Sant Miquel del fai. Així que fins allí arribem passant per una carretera força pintoresca i unes vistes molt xules. Aquí se’m va acabar la memòria de la càmera ja que, fent proves, vaig tirar massa de VespaCam.

Tornem per Caldes, Palau i cap a casa. Total 67 Qm de relax.

A veure quan podem fer la segona.